La Helen no pot dormir - Marian Keyes

Títol català: La Helen no pot dormir
Títol castellà: Helen no puede dormir
Títol original: The Mystery of Mercy Close
Autor: Marian Keyes
Any de publicació: 2013
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Nº de pàgines: 602
Preu: 19,90 €
Enquadernació: Rústega amb solapes

"Volia que l'Artie pogués venir a casa meva sempre que li vingués de gust. Però aquesta possibilitat s'havia esfumat, s'havia esfumat per sempre. No hi havia manera que ell i jo poguéssim dormir junts a casa dels pares, que de fet seria mantenir relacions sexuals mentre ells eren a l'habitació del davant! Seria massa incòmode. No funcionaria. Maleïts vents de canvi, els odiava per haver bufat i haver-ho capgirat tot".

Als trenta-quatre anys , la vida de la Helen Walsh s'ensorra: ha de tornar a casa dels pares perquè no pot pagar la hipoteca, la seva feina com a investigadora privada s'ha esgotat i el seu estimat xicot insisteix a portar-se bé amb la seva exdona. I tot d'una, reapareix el seu perillós i sexi ex, en Jay Parker, per fer-li un encàrrec que no pot refusar: en Wayne Diffney, un dels quatre components de la banda musical masculina més famosa de tot Irlanda, ha desaparegut una setmana abans del primer concert de la nova gira. Immersa en un món de grans mansions i d'egos gegants, on tothom té alguna cosa a amagar, serà capaç la Helen de resoldre el cas i de tornar a engegar la seva carrera professional? Aconseguirà en Jay tornar a entrar en la seva vida?

Porto molt temps sent fan de les novel·les que han vingut a cridar-se chick lit, especialment les d'aquesta autora. La saga protagonitzada per les germanes Walsh és una autentica gaudida, així que quan va caure a les meves mans, aquest llibre protagonitzat per la petita de les germanes, em vaig posar a llegir-la amb veritables ganes.

És una novel·la independent, encara que ja coneixíem a molts dels personatges, inclosa la protagonista que sempre m'havia semblat una fora de sèrie. L'autora manté en aquesta ocasió el seu estil habitual amb sortides enginyoses i divertides. Tot això en un to entre satíric i desenfadat, que combina hàbilment amb situacions molt més serioses, aconseguint pintar-nos una curiosa realitat que resulta molt atrayent.

En aquesta ocasió la narració potser sigui una mica més dura que en altres ocasions, una mica més fosca com correspon al propi caràcter tan peculiar que té la protagonista. A més, ella es troba immersa en una forta depressió que la porta a llocs tenebrosos de la seva ment amb pensaments perillosos. Malgrat tot això, les sortides d'Helen, els seus comentaris i reflexions no tenen desaprofitament, i arrenquen no solament somriures sinó en ocasions autentiques riallades.

Totes les germanes Walsh tenen caràcters molt peculiars, cadascuna en el seu propi estil particular. Helen és potser la més cínica de totes i la que té un caràcter més difícil, aparentment també és la més segura de si mateixa, per això xoca més que hagi caigut en una depressió tan forta. M'ha semblat interessant, doncs ve a dir que qualsevol pot sofrir aquesta afecció independentment de les seves circumstàncies. No és per res alguna cosa pessimista, més aviat el contrari, doncs desmitifica un tipus de dolència com les mentals que encara són un tema bastant tabú.

M'ha agradat especialment com tracta la malaltia de la Helen i com descriu la realitat d'un altre tipus de depressió, l'econòmica que assota Irlanda causant veritables estralls per la falta d'ocupació i els desnonaments, tristament al nostre país també sabem molt d'això, però sobretot em quedo amb el missatge d'optimisme que sempre destil·len les novel·les de Marian Keyes. 

Llevo mucho tiempo siendo fan de las novelas que han venido a llamarse chick-lit, en especial las de esta autora. La saga protagonizada por las hermanas Walsh es una autentica gozada, así que cuando cayó en mis manos, este libro protagonizado por la pequeña de las hermanas, me puse a leerla con verdaderas ganas. 

Es una novela independiente, aunque ya conocíamos a muchos de los personajes, incluida la protagonista que siempre me había parecido una fuera de serie. La autora mantiene en esta ocasión su estilo habitual con salidas ingeniosas y divertidas. Todo ello en un tono entre satírico y desenfadado, que combina hábilmente con situaciones mucho más serias, consiguiendo pintarnos una curiosa realidad que resulta muy atrayente. 

En esta ocasión la narración quizás sea un poco más dura que en otras ocasiones, algo más oscura como corresponde al propio carácter tan peculiar que tiene la protagonista. Además, ella se halla inmersa en una fuerte depresión que la lleva a lugares tenebrosos de su mente con pensamientos peligrosos. A pesar de todo esto, las salidas de Helen, sus comentarios y reflexiones no tienen desperdicio, y arrancan no solamente sonrisas sino en ocasiones autenticas carcajadas. 

Todas las hermanas Walsh tienen caracteres muy peculiares, cada una en su propio estilo particular. Helen es quizá la más cínica de todas y la que tiene un carácter más difícil, aparentemente también es la más segura de sí misma, por eso choca más que haya caído en una depresión tan fuerte. Esto me ha parecido interesante, pues viene a decir que cualquiera puede sufrir esta afección independientemente de sus circunstancias. No es para nada algo pesimista, más bien lo contrario, pues desmitifica un tipo de dolencia como las mentales que todavía son un tema bastante tabú. 

Me ha gustado especialmente como trata la enfermedad de Helen y como describe la realidad de otro tipo de depresión, la económica que azota Irlanda causando verdaderos estragos por la falta de empleo y los desahucios, tristemente en nuestro país también sabemos mucho de eso, pero sobre todo me quedo con el mensaje de optimismo que siempre destilan las novelas de Marian Keyes.